L’acusmàtica en qüestions
“L’art està fet de sons, de sorolls i de silencis que s’escolten.”
Pierre Schaeffer
Cercant comprendre millor la música concreta i el seu inventor Pierre Schaeffer, vaig descobrir amb interès l’escolta acusmàtica, que aquí vull presentar breument i qüestionar a la llum de la pedagogia Willems®.
Què és l’acusmàtica?
L’art acusmàtic, nascut de la música concreta als anys quaranta, consisteix a escoltar sons separats de la seva font visual, a través d’altaveus.
El terme remet a Pitàgores, que ensenyava darrere d’un vel perquè els seus deixebles es concentressin en l’escolta.
Pierre Schaeffer va descobrir el potencial musical dels sons quotidians (trens, cassoles, veus), que enregistrava, aïllava, invertia, alentia, creant així l’“objecte sonor”. Aquests sons, alliberats de la seva causa, esdevenen matèria musical, revelant el seu potencial poètic i poder evocador.
Aquesta pràctica va portar el compositor François Bayle a crear l’any 1974 l’acusmonium: una orquestra d’altaveus que submergeix l’oient dins el so.
Pots trobar més detalls a l’article del portal belga Musiques & Recherches.
Acusmàtica i pedagogia Willems®
Un dels objectius de la pedagogia Willems® és desenvolupar una audició interior conscient.
Per això, les classes d’educació musical utilitzen sovint el principi d’escoltar amb els ulls tancats: endevinalles amb diferents instruments, sèries de campanetes en l’espai intratonal, fomentant la concentració en el so, i permetent distingir timbre, intensitat, durada i altura, sense deixar-se influenciar per la vista.
Aquesta pràctica, semblant al joc, sovint es deixa de costat quan comença el solfeig i la pràctica instrumental. Crec, però, que seria valuós prolongar aquesta escolta alliberada de la vista també durant la pràctica instrumental. De fet, molts grans intèrprets que toquen de memòria ho fan amb els ulls tancats, deixant que l’escolta guiï els seus gestos.
De quina escolta musical parlem?
L’educació musical s’orienta inicialment cap als sons acústics, valorant-ne les vibracions naturals pel seu timbre. Progressivament, condueix a la pràctica instrumental i vocal, on l’escolta del propi so és essencial. En el millor dels casos, l’audició interior precedeix i guia l’acció instrumental.
Aquí parlo de la difusió d’obres enregistrades (CD, MP3, vinils, cassets) reproduïdes per altaveus o auriculars. Aquest tipus d’escolta també forma part del programa d’educació i formació musicals.
Escolta musical, moviment corporal i interioritat
A la tradició Moviment Willems®, l’escolta musical sovint s’associa al moviment corporal per afavorir l’escolta activa i la interiorització dels grans temes.
Cap al final de la meva carrera, vaig qüestionar cada cop més aquesta pràctica que fa gairebé obligatori moure’s durant l’escolta, especialment durant les sessions d’escalfament en cursos i congressos. Tot i que reconec que el moviment és necessari per prendre consciència del pas del temps i del sentit del tempo, crec que ja no és imprescindible quan aquests conceptes són assimilats, o almenys, no de manera sistemàtica.
El so continua actuant dins nostre. Les emocions sempre s’acompanyen de reaccions físiques (esgarrifances, llàgrimes, batec accelerat), sense que necessàriament es manifestin amb gestos visibles.
Per això considero útil plantejar un aprenentatge de l’escolta receptiva activa sense moviment, prolongant un dels fonaments de la pedagogia Willems®: el desenvolupament de l’oïda sensorial.
Escolta musical i acusmàtica: escoltar diferent
Què ens ensenya l’acusmàtica?
Tot i que l’acusmàtica deriva de les recerques de Pierre Schaeffer i està vinculada al desenvolupament de la música electroacústica, també interroga les nostres maneres contemporànies d’escoltar.
En una època on la música es difon principalment per altaveus i auriculars, i on els concerts són menys freqüentats, poques vegades es parla de com escoltar fora de les sales de concert.
El principi acusmàtic ens allibera de les imatges visuals i ens submergeix en la textura mateixa del so. Aquest és, de fet, un principi profundament willemsià!
En un concert electroacústic amb acusmonium, un s’hi deixa banyar pels sons, sense fer res més que escoltar. Per què no fer el mateix a casa? Seure còmodament, posar un enregistrament, tancar els ulls i deixar-se portar per la música.
A les escoles de música, també cal aprendre a escoltar, a triar què escoltem, i més enllà de la música, a obrir-nos al món sonor que ens envolta.
Per què no ritualitzar moments d’escolta amb els ulls tancats, una o dues vegades al mes, un cop al trimestre, o fins i tot diàriament a infantil i primària, per cultivar una escolta activa, concentrada i immersiva?
Conclusió
Pierre Schaeffer va començar enregistrant el soroll d’una locomotora de vapor abans de transformar-lo en objecte musical. Però l’escolta atenta dels sons i sorolls ha nodrit i preparat la música des de sempre.
Aprendre a escoltar és preparar-se per tocar i viure la música de manera diferent.
Aquest és el sentit de les propostes d’escolta musical que trobaràs a pigyki.fr.
Si aquesta aproximació t’interessa, no dubtis a compartir les teves experiències d’escolta en els comentaris o a descobrir altres escoltes proposades a Pigyki.
Propostes d’escolta acusmàtica
Recomanem escoltar amb auriculars per a una immersió millor.
- Pierre Schaeffer – Étude aux chemins de fer (1948) (2’54))
- François Bayle –Trois rêves d’oiseaux (1971) (10′) :
I. L’Oiseau moqueur (3’30) – II. L’Oiseau triste (2’30) – III. L’Oiseau zen (4′) - Bernard Parmegiani – De natura sonorum (1975) (2ème Partie V. Points contre Champs) (8’35))
Aquestes obres conviden a escoltar el soroll, el silenci, l’alè del món de manera diferent.