Les virtuts de l’ensenyant i la seva missio
Les virtuts de l’ensenyant i la seva missio

Les virtuts de l’ensenyant i la seva missio


Les virtuts de l’ensenyant i la seva missio

Conferència en el marc del 40è Congrés Internacional Willems®

Mateja Tomac Calligaris

Lyon – 19.07.2025

Índex

Introducció
Visió holística
Les virtuts en la psicologia positiva

Coneixement de les pròpies virtuts
Quines virtuts són importants per a un professor?
Com es pot progressar?
La música com a via de desenvolupament de les virtuts
El sentit de la missió en l’ensenyament

Fonts i bibliografia


Introducció

En primer lloc, vull agrair a la Federació Internacional Willems® que, amb motiu del seu 40è Congrés, m’hagi donat la possibilitat de compartir amb vosaltres algunes de les meves reflexions sobre la nostra meravellosa tasca educativa. Actualment, estic cursant estudis d’especialització a la Universitat Alma Mater Europaea de Maribor, a Eslovènia. També vull agrair a tots els meus professors i companys universitaris que, durant l’últim any, m’han ofert noves oportunitats d’aprenentatge estimulants, inspirades en els corrents pedagògics i psicològics més contemporanis.

Durant els darrers trenta anys, he dedicat la meva vida a l’ensenyament de la música, treballant amb infants, pares, companys docents, estudiants en formació i experts de diferents àmbits educatius. Aquest recorregut m’ha ofert nombroses ocasions per millorar els meus coneixements musicals i les meves competències didàctiques: com estructurar una classe, com cantar, com fer lectures i dictats musicals. Tots aquests aspectes són fonamentals. Tanmateix, el professor de música no és només aquell que transmet coneixements i ajuda els alumnes a adquirir competències musicals. També és aquell que, per la seva manera de ser i de viure, modela els alumnes amb qui treballa.

Penseu en la vostra pròpia experiència escolar. Molts dels continguts apresos han desaparegut amb el temps, però segurament recordeu molt bé les emocions viscudes durant les classes, l’ambient que hi regnava, el tipus de relació establerta amb els professors. Us sentíeu acollits, respectats, valorats? El vostre professor veia en vosaltres un potencial per desenvolupar o us prestava poca atenció? Us feia sentir importants o no? Estàveu còmodes per aprendre amb alegria, o bé necessitàveu protegir-vos i amagar-vos per evitar la por o la vergonya?

Nosaltres, els éssers humans, no som superficials. Experimentem emocions profundes i intuïcions sinceres. És impossible enganyar els infants amb paraules o imatges artificials: saben percebre allò que és autèntic.

Precisament d’això vull parlar en aquesta conferència: de la importància de considerar el professor en la seva globalitat — no només en les seves competències musicals i pedagògiques, sinó també en la seva manera de ser, de sentir i de relacionar-se amb els altres; en les seves emocions, els seus valors, els seus objectius, les seves virtuts, les seves aspiracions i fins i tot les seves fragilitats. Els professors treballen amb persones, especialment amb infants, per acompanyar-los —alhora que a ells mateixos— cap a un nivell d’existència més elevat. I això passa per la posada en pràctica de tots els recursos del nostre ésser humà.

Visió holística

Abans d’abordar el tema de la personalitat humana, voldria subratllar un aspecte fonamental al meu parer: l’objectiu pedagògic més important és el benestar de l’individu i de la societat. En aquesta perspectiva, no hem d’oblidar mai que els coneixements i les activitats musicals que transmetem als infants han d’inscriure’s en un marc més ampli.

En què contribueix la nostra activitat al desenvolupament global de l’infant? Després de la nostra intervenció, serà més sensible, més cooperatiu, més empàtic, més creatiu? Quina relació establirà amb l’art musical? Esdevindrà la música per a ell una font de bellesa, una necessitat, un aliment espiritual? La nostra feina tindrà sentit i deixarà una empremta positiva en la societat en què vivim?

Aquesta aproximació s’anomena visió holística: una orientació global que abraça la totalitat de l’ésser humà. No ens centrem únicament en el coneixement musical, sinó en la formació de la persona humanitzada musicalment. Segons aquesta visió, el tot és més que la suma de les seves parts.

Willems va ser un dels pensadors clau d’aquesta aproximació i, amb d’altres, va preparar el terreny per als corrents pedagògics contemporanis. Avui dia, aquests principis també es troben presents en els documents oficials de la UNESCO i de la Comissió Europea.

La visió holística situa al centre valors fonamentals com: la dignitat de la persona humana, la prosperitat, l’equitat social, el respecte de les llibertats fonamentals, el dret a l’educació i a la cultura, la solidaritat, el pluralisme i la tolerància.

Les virtuts en la psicologia positiva

En aquesta perspectiva, també reflexionem sobre el paper del professor. Més enllà de ser un expert en el llenguatge musical, posseeix característiques personals úniques : aspectes físics, competències, temperament i caràcter.

Avui parlarem de les virtuts, és a dir, dels trets personals positius, dotats d’un gran valor ètic i moral.

En general, tots sabem què són les virtuts. Podríem esmentar, per exemple, el coratge, la paciència, l’autocontrol o l’entusiasme.

Tanmateix, dos grans psicòlegs contemporanis, Christopher Peterson i Martin Seligman, han estudiat aquest tema en profunditat, integrant-lo dins d’un enfocament basat en investigacions empíriques.

Aquesta feina s’inscriu en el marc de la psicologia positiva, un corrent nascut als anys noranta que posa l’accent en els aspectes positius de la vida humana : el benestar, la felicitat, el potencial humà i les virtuts individuals.

En lloc de centrar-se en el malestar, els trastorns mentals i els seus tractaments, la psicologia positiva s’interessa per les emocions positives, una vida plena, el desenvolupament de les fortaleses personals, la longevitat, l’harmonia conjugal, etc.

Peterson i Seligman van aprofundir en el tema de les virtuts a través d’una anàlisi històrica rigorosa. Van examinar els escrits dels filòsofs antics i moderns, els textos religiosos, així com els fonaments dels programes educatius més innovadors.

Sobre aquesta base, van elaborar un model que identifica sis virtuts universals, presents en gairebé totes les cultures des de l’antiguitat fins avui : la saviesa i el coneixement, el coratge, la humanitat, la justícia, la moderació i la transcendència.

Aquestes virtuts es despleguen en 24 fortaleses del caràcter. Observem-les de més a prop.

Saviesa i coneixement 

Creativitat, curiositat, obertura d’esperit, amor per l’aprenentatge, saviesa

Aquesta virtut representa les capacitats cognitives que permeten adquirir i utilitzar el coneixement.
El coneixement és un conjunt d’informacions, fets i habilitats adquirits mitjançant l’aprenentatge, l’experiència o la recerca. Generalment és mesurable, i es pot avaluar amb proves, exàmens o demostracions pràctiques.

La saviesa, en canvi, va més enllà del simple coneixement.
És la capacitat d’aplicar els propis sabers i experiències d’una manera ètica i reflexiva.
Implica una comprensió profunda de la vida, empatia, bon judici i consciència de les conseqüències de les pròpies accions.
Està relacionada amb la intuïció i amb la capacitat de percebre el conjunt, fins i tot quan es disposa de poca informació.

Preguntes per al professor
  • Quanta estona i esforç dedico a l’adquisició de nous coneixements?
  • Escolto música, llegeixo, participo en seminaris i conferències?
  • Escric textos per organitzar les meves idees de manera clara i compartir-les?
  • Sóc capaç d’utilitzar els meus coneixements per guiar un procés educatiu ple de sentit per a cada alumne que se m’ha confiat?

Coratge

Coratge, perseverança, honestedat, entusiasme

El coratge reuneix les fortaleses del caràcter relacionades amb la voluntat d’assolir els propis objectius malgrat els obstacles trobats.

Gràcies a aquestes forces interiors, l’individu surt de la seva zona de confort per fer allò que és just, fins i tot si comporta certs riscos.

Preguntes per al professor
  • Tinc el coratge d’actuar de manera diferent de la norma quan crec que és el correcte?
  • Estic disposat a sortir de la meva zona de confort quan la situació ho exigeix?
  • Què estic disposat a fer perquè els canvis que considero necessaris es facin realitat?
  • Sé identificar els recursos interiors que em permeten mantenir viu l’entusiasme per la meva missió pedagògica?
Exemple de bona pràctica a Eslovènia

A Eslovènia, dues escoles Willems® han emprès, des de fa anys, una tasca sistemàtica, constant i professional per desenvolupar un ensenyament musical adaptat als infants amb necessitats específiques (principalment nens amb autisme i nens cecs).
Després de dècades de treball perseverant, sensibilització, gestions oficials i presentacions en nombroses conferències especialitzades, s’ha creat una comissió dins del Ministeri d’Educació per elaborar una reforma legislativa.

Aquesta reforma té com a objectiu permetre la inclusió reeixida dels infants amb necessitats específiques a les escoles públiques de música.
Mila, una alumna cega de la nostra escola, començarà al setembre el seu recorregut al Conservatori de Música de Ljubljana.
Serà la primera alumna cega de la història d’aquesta institució.

Coratge, perseverança, honestedat i entusiasme han conduït a resultats importants i duradors!

Humanitat

Amor, bondat, intel·ligència social

La humanitat reuneix els trets essencials i distintius de la naturalesa humana, com la capacitat de sentir i expressar comprensió, compassió i respecte envers els altres, especialment en situacions de fragilitat i necessitat.

Ja hem esmentat fins a quin punt la benevolença del professor, unida a la seva bondat i sensibilitat, deixa una empremta duradora en la memòria de l’alumne, influenciant profundament la seva disponibilitat i entusiasme per aprendre.

Cultivar la humanitat no és només una qüestió d’ètica, sinó un fonament essencial per construir relacions educatives autèntiques i fecundes.

Preguntes per al professor
  • Abans d’entrar a classe, sóc capaç de posar-me interiorment en la disposició justa per establir una relació amb els infants a través de la música?
  • Sóc sincer amb mi mateix i amb ells en aquest procés?
  • Sé regular les meves emocions i mostrar benevolença amb tots els infants, fins i tot amb aquells que posen més a prova la meva paciència?

Justícia

Equitat, lideratge, treball en equip

Practicar la justícia significa tractar les persones de manera equitativa, evitant que els nostres prejudicis influeixin en les decisions que prenem envers elles.
Vol dir reconèixer a cadascú allò que li correspon, sense favoritismes ni discriminacions.
Això és especialment important quan s’ocupa un paper de lideratge, com el d’un professor a la seva aula o el d’un director d’escola.

La justícia no concerneix només els individus, sinó també els grups i, en un sentit més ampli, la societat.
En les relacions interpersonals, la justícia es manifesta en el repartiment equitatiu de les responsabilitats, en el respecte dels acords i en l’atenció als sentiments dels altres.
Afavoreix un clima educatiu en què tothom se sent valorat, protegit i responsable.

Preguntes per al professor
  • Dedico la meva atenció, el meu temps i la meva energia de manera equitativa a tots els infants, o tendeixo a adreçar-me més sovint als que em resulten més simpàtics?
  • O potser em preocupo sobretot pels que tenen dificultats, descuidant aquells que semblen gestionar-se sols?
  • M’esforço sincerament per col·laborar amb els altres professors de l’escola?
  • Tinc un diàleg obert, respectuós i constructiu amb el director?

Moderació

Perdó i misericòrdia, humilitat i modèstia, prudència, autoregulació

La moderació és la virtut que ens ajuda a dominar els nostres impulsos i desitjos, guiant-nos cap a una vida equilibrada.
A més de l’autoregulació, inclou també el perdó, la misericòrdia, la humilitat, la modèstia i la prudència.
Totes aquestes virtuts ens allunyen dels excessos i ens condueixen cap a la pau interior, l’estabilitat i la satisfacció.
Formen part de la nostra dimensió espiritual i, com les altres virtuts, ens defineixen com a éssers humans.
Cultivar la moderació dins del context educatiu significa promoure l’equilibri, la reflexió i el respecte en les relacions i en les decisions pedagògiques.

Preguntes per al professor
  • Sóc capaç de mantenir la calma i l’equilibri fins i tot en situacions difícils, davant comportaments provocadors o reptes quotidians?
  • M’esforço per practicar la paciència, el perdó i la prudència en les meves relacions amb els alumnes, els pares i els companys?
  • Visc i proposo un estil educatiu que fomenta la moderació, la humilitat i el respecte mutu?

Transcendència

Apreciació de la bellesa, gratitud, esperança, humor, espiritualitat

La transcendència és la capacitat de percebre un sentit profund en la vida i de sentir-se connectat amb alguna cosa més gran que un mateix.
S’expressa a través de la gratitud, l’esperança, l’espiritualitat, l’humor i la capacitat d’admirar la bellesa i l’excel·lència.

Aquestes dimensions ajuden el professor a superar el cansament diari i a retrobar el sentit de la seva missió educativa.
Reconèixer allò que és bell, bo i veritable nodreix la motivació, l’alegria i la capacitat d’inspirar els altres.

Preguntes per al professor
  • Sóc capaç de reconèixer i apreciar les coses belles que visc cada dia a l’escola?
  • Em sento part d’un projecte més gran que dóna sentit a la meva feina educativa?
  • Sé transmetre esperança i alegria, fins i tot en els moments difícils?

Coneixement de les pròpies virtuts

Cadascun de nosaltres posseeix virtuts, algunes més desenvolupades, altres menys.
Si ens demanessin que nomenéssim les nostres qualitats personals més marcades, probablement en podríem citar almenys cinc.
Les virtuts que sentim més presents i actives dins nostre són les nostres virtuts personals.
Una eina útil per aprofundir en aquesta presa de consciència és el qüestionari VIA de les virtuts, disponible en diverses llengües al lloc web www.viacharacter.org. Segons aquest instrument, per exemple, les meves dues virtuts predominants són el pensament crític i la perseverança. És important conèixer les pròpies virtuts i viure en harmonia amb elles.

Les investigacions demostren que quan actuem d’acord amb les nostres qualitats profundes, ens sentim més autèntics, satisfets i plens d’una sana orgullositat. Una virtut personal és aquella que percebem com a part integral del nostre ésser i envers la qual sentim un impuls espontani a actuar. Quan actuem en coherència amb ella, no ens sentim esgotats, sinó energitzats.

Numerosos estudis confirmen que cultivar i utilitzar diàriament les pròpies virtuts personals augmenta el benestar, la satisfacció, la confiança en un mateix, la salut física i psicològica, així com la qualitat de les relacions socials.
Val, doncs, la pena conèixer, reconèixer i enfortir les pròpies virtuts personals — perquè viure segons elles és viure millor.

Preguntes per al professor
  • Sé reconèixer i anomenar les virtuts que m’habiten profundament?
  • Visc i treballo cada dia en coherència amb les meves virtuts personals?
  • M’imposo desenvolupar més les meves qualitats interiors per créixer com a persona i com a educador?

Quines virtuts són importants per a un professor?

Com a professors, és essencial que ens preguntem quines virtuts són més importants per exercir amb eficàcia la nostra tasca educativa. Per abordar aquesta qüestió, em basaré en el treball de Polona Gradišek, psicòloga de l’educació i professora a la Universitat de Ljubljana, especialitzada en psicologia positiva.

En les seves investigacions, Gradišek s’ha dedicat a estudiar les virtuts que tenen un impacte positiu en els alumnes.
Els resultats dels seus treballs científics han posat en relleu que les fortaleses del caràcter més valorades pertanyen a les virtuts de la humanitat i de la transcendència.

En altres paraules, els alumnes consideren bons professors aquelles persones que:

  • manifesten afecte sincer i mantenen bones relacions interpersonals (amor),
  • mostren bondat,
  • saben apreciar les coses positives que els succeeixen (gratitud),
  • miren el futur amb optimisme i confiança (esperança),
  • troben un sentit profund a la seva vida i a la seva missió educativa (espiritualitat, transcendència),
  • i finalment, saben fer servir l’humor i la lleugeresa, fins i tot en situacions difícils.

També s’ha demostrat molt important que el professor sigui entusiasta respecte a la seva disciplina i sàpiga transmetre aquest entusiasme als altres.
A més, una altra qualitat molt apreciada és la capacitat de col·laborar amb els altres, és a dir, el valor del treball en equip.

Com es pot progressar?

És important prendre consciència que les virtuts no són immutables: sempre podem progressar en aquest àmbit.
Encara que ja hàgim parlat de les virtuts especialment rellevants per a la tasca educativa, és fonamental començar desenvolupant les nostres pròpies virtuts personals, aquelles que ens defineixen d’una manera autèntica, que expressen el nostre jo vertader.

Conèixer els propis punts forts és un avantatge valuós. Quan la nostra manera d’ensenyar està en harmonia amb les nostres fortaleses personals, ens sentim més autèntics, competents i segurs.
També és beneficiós que els alumnes trobin, al llarg del seu recorregut escolar, professors diferents, cadascun amb un perfil únic de virtuts ben desenvolupades, en equilibri i harmonia interior.

Però també podem enfortir les virtuts que s’han reconegut com a particularment valuoses per a la professió docent.
Podem reflexionar sobre com millorar el nostre entusiasme, amor, bondat, col·laboració, gratitud, esperança, humor i espiritualitat.

Alguns exemples concrets per cultivar la bondat :

  • Saludar cordialment un pare o mare que espera el seu fill a l’escola, encara que no sigui obligatori — destacant, per exemple, una qualitat o un progrés recent de l’infant.
  • Oferir espontàniament ajuda a un company que té dificultats amb una tasca que no domina bé.
  • Després de la classe, prendre uns instants per parlar amb un alumne sobre la seva vida escolar o familiar.
  • Escriure un petit missatge d’agraïment o d’encoratjament a un alumne o a un company, per reconèixer un gest positiu o una millora observada.

Fins i tot els gestos petits, si es fan amb intenció i benevolença, poden enfortir una virtut i integrar-la en el nostre estil educatiu quotidià.

La música com a via de desenvolupament de les virtuts

La pràctica musical constitueix un terreny especialment fèrtil per al desenvolupament de les virtuts en els infants i els joves.

L’escolta de música bella i ben interpretada, el contacte quotidià amb l’art i el compromís regular en l’aprenentatge d’un instrument musical afavoreixen de manera natural el creixement interior.

Entre les virtuts que es reforcen de manera especialment visible en aquest context, podem reconèixer:

  • la perseverança, indispensable per superar les dificultats i la frustració que acompanyen qualsevol procés d’aprenentatge seriós;
  • l’autoregulació, exercida en el respecte de les consignes;
  • l’apreciació de la bellesa, despertada pel contacte directe amb obres artístiques i musicals de valor;
  • la transcendència, que es manifesta en el sentiment de connexió profunda amb alguna cosa més gran que un mateix;
  • la humilitat i la modèstia, cultivades a través de l’acceptació dels propis límits i del treball pacient;
  • l’entusiasme, nascut del descobriment dels propis talents i de l’alegria d’expressar-se;
  • i la gratitud, que es desenvolupa en el reconeixement del valor de la música, del professor i del camí recorregut.

L’educació musical, quan es proposa d’una manera coherent, progressiva i humana, contribueix profundament al desenvolupament harmònic de la persona i transforma l’escola en un lloc on es creix no només en coneixements, sinó també en humanitat.

El sentit de la missió en l’ensenyament

Per concloure, és important recordar que l’ensenyament no s’hauria de viure únicament com una professió o una carrera, sinó com una missió.

Estudis internacionals (Wrzesniewski, Serow, Bullough, Hall-Kenyon, Gradišek) mostren que aquells que perceben la seva feina com una veritable vocació —una contribució significativa a la societat i a la vida dels altres— experimenten nivells més elevats de satisfacció professional, més energia i resiliència al llarg del temps, així com un sentiment més profund de realització personal.

Per al professor, aquest sentit de la missió es tradueix en un compromís emocional sincer envers els alumnes, en l’amor per la seva disciplina i en el desig de ser un guia i una presència significativa en el creixement de l’altre.
No es tracta només de transmetre coneixements, sinó de fer de l’escola un lloc on es cultiva la humanitat.

Aquesta visió està profundament d’acord amb la pedagogia d’Edgar Willems, que no considerava el professor com un simple executant de mètodes, sinó com un mediador sensible entre l’art, la vida i el desenvolupament harmònic de la persona.
Per a Willems, educar significa despertar, interiorment, allò que ja és present potencialment dins l’infant, a través d’una experiència viva i artística.

L’ensenyament viscut com una missió aporta entusiasme, responsabilitat i dedicació.
I potser és precisament aquesta consciència, més que qualsevol altra cosa, la que converteix l’educació en un art noble i profundament humà.

Moltes gràcies per la vostra atenció.
Mateja Tomac-Calligaris


Fonts i bibliografia

Gradišek, P. (2021). Samorazvijanje vrlin – pot d sebe in do dobrih odnosov z učenci // Developing Character Strengths – Path to Oneself and to Good Relations with Students. Ljubljana, Zavod Republike Slovenije za šolstvo.

Gradišek, P. (2020). Vrline in poslanstvo učitelja v odnosu do njegovega pedagoškega dela v razredu // Teachers’ character strengths and sense of a calling in relation to students’ satisfaction. In book: Vsak otrok si zasluži najboljšega učitelja (pp.73-89). Ljubljana, Pedagoška fakulteta.

Peterson, c., in Seligman, M. E. P. (2004). Character strengths and virtues. A handbook and classification. New York, Oxford University Press.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *