Pierre Schaeffer (1910-1995): el pare de la música concreta.
“Escoltar és prestar atenció a tot el que sona.”
Pierre Schaeffer
Amb Pierre Schaeffer , el tren que passa, el fregadís del paper, el soroll del vent esdevenen una matèria sonora, una invitació a escoltar d’una altra manera.
Abans que res, he de desfer un equívoc en el qual jo mateix havia caigut: la música concreta no es realitza en directe amb objectes quotidians, o eines, desviades del seu ús per organitzar-les i realitzar un discurs musical.
Aquests objectes són enregistrats, després treballats, disseccionats en laboratori, per constituir una base de “objectes sonors” utilitzats després en composicions musicals. Aquestes primeres recerques tenien com a origen cossos sonors “concrets” rics en vibracions d’origen acústic. Només alguns anys més tard es van afegir sons d’origen electroacústic.
La millor introducció al treball de Schaeffer és potser l’extracte d’una entrevista sobre “Variacions sobre una flauta mexicana”:
I ara, alguns aspectes de les seves realitzacions:
- Introducció a la música concreta: Estudi de camins de ferro – L’ocell RAI – Variacions sobre una flauta mexicana. (1948-49)
- Orphée, en col·laboració amb Pierre Henry (1953)
- Estudi dels objectes (1959)
Figura imprescindible de la creació musical del segle XX, Pierre Schaeffer finalment no es considerava compositor, sinó investigador. Va renegar força ràpidament de l’apel·lació de “música concreta” en favor de “música experimental”. Era molt conscient que les seves recerques contribuirien a l’emergència d’un altre tipus de música, paral·lelament a una altra mirada sobre els sons i els sorolls.
Pierre Schaeffer (1910-1995) és un enginyer, investigador, teòric, compositor i escriptor francès. També va ser home de ràdio, fundador i director de nombrosos serveis.
Tindreu accés a altres elements sobre els títols seguits de * a l’apartat “Per saber-ne més…”
Què és la música concreta?
Decididament acústica, la música concreta cerca el seu material en els cossos sonors, dels quals el so és captat per micro i generalment manipulat després de l’enregistrament: o bé mecànicament (per muntatge o variació de la velocitat de lectura), o bé elèctricament (per filtratge de l’espectre de freqüències i amplificació).
La música concreta no és música electrònica, ja que en aquesta, els sons són produïts artificialment i no existeixen a la natura. Tanmateix, es teixirà un vincle molt fort entre aquests dos corrents al segle XX, amb obres musicals que utilitzen simultàniament les tècniques inherents als dos gèneres. Aquesta és la música acusmàtica.
Per què Pierre Schaeffer deia que la música concreta “no era música”?
Pierre Schaeffer va inventar la música concreta no com un estil, sinó com una experimentació de l’escolta. Volia preguntar: “Què és la música, si es treballa ja no sobre notes escrites, sinó sobre sons enregistrats?”
Després de les seves primeres obres, va constatar:
- Que moltes peces concretes quedaven com collage de sons sense llenguatge musical clar.
- Que de vegades mancava una estructura emocional i poètica que vinculés els sons.
- Que aquesta recerca era apassionant, però no sempre produïa el que ell considerava com a “música”.
“Tot el que he fet no era música,
era una recerca que plantejava la qüestió de la música.”
Pierre Schaeffer
Per això va preferir continuar pensant i ensenyant l’escolta, deixant que altres compositors prolonguessin la música concreta en direccions artístiques variades, en primer lloc un dels seus primers col·laboradors: Pierre Henry
El catàleg de composicions de Pierre Schaeffer és força reduït i, amb perspectiva, potser les seves obres no estan realment destinades a ser escoltades com obres musicals.
No obstant això, són molt interessants de conèixer, per això us les proposo aquí!
Podcast *
Us recomano vivament la lectura dels textos apassionants d’aquest podcast, accessibles en enllaç PDF.
Estudis de sorolls (1948) *
00:00 Estudi dels camins de ferro – trens 02:53 Estudi dels torniquets – joguines i instruments de percussió 04:52 Estudi violeta – piano enregistrat per Schaeffer per Boulez 08:12 Estudi negre – piano enregistrat per Schaeffer per Boulez 12:11 Estudi patètic – cassoles, barcasses, cant, discursos, harmònica, piano
Variacions sobre una flauta mexicana (1949)
Aquesta peça em sembla la més clara per comprendre el treball de Schaeffer: en aquest enregistrament, no va utilitzar res més que les 8 primeres notes de la flauta. Passades pel sedàs del seu laboratori, en va extreure entre altres les atacs, matèria percussiva, va jugar amb la velocitat, les superposicions, etc.
L’ocell RAI (1949)
Suite per a 14 instruments (1949)
I. Prélude
II. Courante-roucante
III. Rigodon
IV. Vagotte-gavotte
V. Sphoradie
Suite dels 5 moviments
Orphée 53 (1953)
Orphée 53, en col·laboració amb Pierre Henry, “Òpera concreta” per a tres veus, clavicèmbal, violí i cinta, 1953
I. Pròleg – [01:15] II. Primer ària d’Orfeu – [03:17] III. Primer recitatiu d’Orfeu – [06:37] IV. Els monstres – [10:00] V. Desfilada d’Eurídice – [13:24] VI. Debat d’Orfeu – [18:39] VII. Ruptura final
Estudi dels objectes Part 1-5 (1959) *
0:00 Objectes exosats 3:37 Objectes estesos 6:35 Objectes multiplicats 9:40 Objectes units 12:50 Objectes reunits
L’objecte musical
L’experiència musical va ser una sèrie de 6 emissions radiofòniques. Aquí teniu una seqüència radiofònica alhora jubilosa, pel diàleg de Schaeffer amb la seva interlocutora, i… indigest, ja que les explicacions són complexes i nombroses. Per comprendre-ho bé, em caldria una desena d’escoltes!
Solfeig de l’objecte sonor (1967) *
Complement àudio del Tractat dels objectes musicals.
Pròleg: els quatre elements del solfeig – Pierre Schaeffer, narrador. Podcast
Trobareu el text en PDF aquí i a “Per saber-ne més…”
El racó de les escoltes comparatives…
Bidule en ut (1950)
Bilude (1979)
“Estudi dels camins de ferro”
Versió original de 1948 per Pierre Schaeffer
Versió revisitada el 2011 per Pierre Borel, saxòfon & Hannes Lingens, caixa i objectes
Video de la performance.
Per saber-ne més…
Elements biogràfics de Pierre Schaeffer entorn de “Cinc estudis dels sorolls” i “Estudi dels objectes”
A més del seu treball innovador com a compositor, Schaeffer també va ser un teòric de la música i un home de lletres, com demostren els seus nombrosos escrits. Nascut el 1910, Schaeffer es va orientar primer cap a estudis tècnics i científics i va treballar com a enginyer en telecomunicacions i tècnic de so a partir de 1934, abans fins i tot de considerar una carrera com a compositor. La seva experiència professional, combinada amb coneixements rudimentaris de violoncel, li va permetre realitzar les seves primeres obres de música concreta, com “Cinc estudis dels sorolls” el 1948, seguit de la direcció del Grup de recerques de música concreta (GRMC) de 1951 a 1953, que més tard va prendre el nom de Grup de recerques musicals (GRM) i es va fusionar als anys 1970 amb l’Institut nacional de l’audiovisual per formar l’INA GRM.
Va intensificar la seva reflexió teòrica, que ja havia iniciat molt aviat, en detriment de la seva pràctica musical i amb la finalitat de determinar la seva concepció de la música: Schaeffer era de l’opinió que la música occidental es privava d’una esfera important en concentrar-se en els instruments tradicionals i, per tant, en alçades de sons fixes.
El seu qüestionament dels instruments tradicionals i l’experiència auditiva associada a Varèse, Cage i Messiaen proporcionen informació sobre la seva evolució professional cap a la composició i el treball sobre els sons que es reflecteix en la música concreta.
Qualificada per Möller com a “obra mestra de Schaeffer”, “l’Estudi dels objectes” pot ser interpretada com “el resultat d’una recerca sobre les possibilitats de domesticació” i constitueix la darrera gran composició de Schaeffer, que no atorgava gaire importància a la seva pròpia pràctica compositiva i qüestionava constantment les seves capacitats de músic. Representa una successió de diversos petits estudis, després dels quals Schaeffer va abandonar completament la composició durant un llarg període. L’obra defensa la idea que ha de representar la conclusió de la visió musical del compositor i arriba així “a una revolució completa de l’ofici de compositor”. Per aconseguir-ho, només es van utilitzar sons originals, recollits durant anys. Aquests només van ser editats, mesclats i, en tot cas, transposats. Schaeffer considera la seva composició com un “paisatge” on “els objectes musicals […] han estat desplegats per formar el material sonor de base que mai no serà traït”.
LEl solfeig de l’objecte sonor
Per a les necessitats de les traduccions, he transcrit el text dit per Pierre Schaeffer en l’enregistrament d’aquest Pròleg.
Els minutatges corresponen als exemples sonors. Feu clic en aquest enllaç.
I aquí teniu una pel·lícula en què la compositora Beatriz Ferreyra presenta el solfeig dels objectes sonors de Pierre Schaeffer, en què va col·laborar activament amb Guy Reibel.
Podcast sobre Pierre Schaeffer
https://embed.radiofrance.fr/francemusique/diffusion/2745b095-f0a9-42da-9938-434b02f4ff6d